Casa Sarriera
Casa Sarriera | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Edifici residencial | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
Localització | Bellafila, 5 i Palma de Sant Just, 8 | |||
| ||||
La casa Sarriera és un edifici situat als carrers de Bellafila i la Palma de Sant Just de Barcelona. Com que no està catalogat, li correspon la categoria D (bé d'interès documental) assignada per defecte a tots els edificis del Districte de Ciutat Vella.[1]
Descripció
[modifica]Es tracta d'un edifici en cantonada de planta baixa, entresol i quatre pisos. Els baixos del carrer de Bellafila tenen tres portals d'arc escarser (dos de botiga i un de més petit per a l'escala de veïns) i un altre adovellat, segurament reaprofitat de l'edifici anterior.[2] Els balcons tenen baranes de ferro forjat i llosanes de pedra de Montjuïc (excepte alguns que són de ferro i rajoles, o bé d'obra), igual que els carreus de la cantonada. Les façanes estan coronades per una cornisa.
Història
[modifica]El 1789, el comerciant Antoni Sarriera i Manzano va demanar permís per a reedificar la casa que acabava d'adquirir a la cantonada dels carrers de Bellafila i de la Palma de Sant Just.[3][2]
Aquell mateix any, va constituir amb el seu germà Josep la societat Sarriera Germans i Cia, destinada a la fabricació de teixits de cotó i d'indianes (vegeu magatzem Balcells), i aquest va demanar permís per a reconstruir l'edifici del núm. 20 (modern 3) del carrer de Sant Pere més Baix amb planta baixa i tres pisos[4] i 51 pams d'amplada, suficient per a encabir-hi les «quadres» i el pati de maniobra de la fàbrica.[2][5] Posteriorment, va passar a mans del fabricant tèxtil Pere Martí i Palmerola[6] (vegeu Passatge del Patriarca), que el 1871 va encarregar al mestre d'obres Alexandre Perich la remunta d'un quart pis.[7] Finalment, fou enderrocat per a l'obertura de la Via Laietana i en el seu emplaçament es construïren les Cases Francesc Moragas.
Segons Thomson, la fàbrica Sarriera era descrita com a «vella i acreditada», i s’especialitzà en la fabricació de teixits de cotó d'alta qualitat, anomenats mussolines.[8][2] L'any 1793, hi tenien un ciutadà francès anomenat Xiera (o Siera) com a majordom o director, que experimentava amb noves tècniques de blanqueig.[8][2] El 1794, Sarriera Germans i Cia era interessada en la Companyia de Filats de Cotó amb 2 accions.[2] Més endavant, quan Antoni va ser escollit vocal de la Junta de Comerç,[9] l'elecció es va justificar per la gran contribució que havia fet al desenvolupament de la indústria del cotó.[8][2]
Referències
[modifica]- ↑ «Fitxa 0 de Ciutat Vella». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
- ↑ «Antonio Sarriera. Comerciant. Palma (Palma de Sant Just) i Bellafilla. Casa. Enderrocar i reedificar parcialment, variar obertures i posar balcons. Planta baixa més tres pisos». C.XIV Obreria C-50/1789-050. AHCB, 10-03-1789.
- ↑ «Joseph Sarriera i Manzano. Comerciant. Sant Pere Més Baix 20. Casa. Planta baixa i tres pisos. Enderrocar i reedificar». C.XIV Obreria C-52/1789-160. AHCB, 30-07-1789.
- ↑ Diario de Barcelona, 08-08-17, p. 908.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 353.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 2311 C, 12-6-1871.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Thomson, 1992, p. 287.
- ↑ Almanak mercantil ó Guía de comerciantes, 1802, p. 245, 247.
Bibliografia
[modifica]- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 232-233. ISBN 978-84-9156-216-0.
- Thomson, J.K.J.. A distinctive industrialization. Cotton in Barcelona, 1728-1832. Oxford Press, 1992.
Enllaços externs
[modifica]- «C/ Bellafila 5. Reforma habitatges». Quim Padró Arquitectura. Arxivat de l'original el 2023-08-05. [Consulta: 5 agost 2023].
- «C/ Bellafila 5. Rehabilitació pati». Quim Padró Arquitectura. Arxivat de l'original el 2023-08-05. [Consulta: 5 agost 2023].